Et sents malament quan algú et fa una crítica?
Durant la infància, a través de l’educació rebuda, aprenem que si fem alguna cosa malament no serem acceptades i és així com interioritzem que cometre un error o no adaptar-se al que ens imposa la societat és negatiu, sobretot a través de les persones referents, persones influents o a les que admirem com a mares i pares, persones tutores, cuidadores o educadores i així, intentem agradar amagant els nostres errors o mostrant el que volen veure en nosaltres per ser acceptades o sentir-nos estimades. Així, anem adoptant una actitud de resposta a la crítica a la defensiva, rebutjant-la, així com creant conflictes en la comunicació i en les relacions.
Cometre errors i rebre una crítica constructiva o bé intencionada, a més de ser natural, ens ensenya, ens presta l’oportunitat d’observar-nos, canviar, evolucionar i obtenir millors resultats. Ens mostra com ens relacionem amb nosaltres mateixes, el nivell d’exigència que ens imposen, el permissives que som, el nostre diàleg intern, el nostre nivell de confiança, etc.
Amagar els nostres errors, a més de ser una actitud infantil, és una fantasia, ja que, en algún moment, són inevitables.
Les crítiques, així com en la infància ens afectaven amb més o menys intensitat depenent de qui les rebéssim sense elecció, en l’edat adulta, des de l’autobservació, i responsabilitat sí que tenim l’opció de triar en quin grau, com i de qui ens afectin.
Tota acció té una intenció positiva, encara que de vegades ens costi entendre-ho, per la qual cosa quan una persona fa una crítica és perquè des del seu mapa mental, creu que pot millorar el que s’està tractant o algun aspecte sobre això, encara que el rebem negativament. El que és correcte per a una persona, no ho és per a una altra, el que veu una, no ho veu l’altra, per la qual cosa pot resultar-te enriquidor escoltar.
Com sols reaccionar tu davant la crítica?, reacciones igual independentment de qui la rebis?, hi ha alguna crítica o comentari, que se’t repeteixi?
Aceptar i abordar de forma constructiva les crítiques per posar-les al teu servei:
• Acceptar que cometem errors, ens ajuda a poder rebre una crítica.
• Si la crítica ve d’una persona a la qual li importem, que ens estima, familiars, amistats, probablement el que està intentant és ajudar-nos i procurar pel nostre benestar, per la qual cosa rarament el seu comentari serà malintencionat, abans de reaccionar, posa atenció.
Si és algú amb qui no hi ha una relació gaire estreta o confiança, realment necessites l’acceptació o aprovació d’aquesta persona?
• Abans de reaccionar negativament, pregunta’t: «estic responent jo coma adulta o és la meva nena interna ferida, que està necessitant justificar-se per agradar i ser acceptada?»
Potser no sigui fàcil desprendre’s d’una creença interioritzada durant molts anys.
Si vols millorar la comunicació en rebre crítiques, obtenir canvis i millors resultats, has de deixar anar creences adquirides en la infantesa i prendre la responsabilitat en el present per poder observar i no repetir les mateixes actituds i respostes. Si continuem fent el mateix, obtindrem els mateixos resultats i continuarem escoltant les mateixes crítiques o comentaris que ens incomoden.
• Escoltar per entendre, no per contestar. Quan ens posem a la defensiva, automàticament abans de deixar acabar de parlar a algú, ja estem pensant en el que contestarem com una justificació, pel que ens perdem el missatge que pot resultar d’utilitat, a més de crear conflicte en la relació i comunicació.
• Cal un mínim de capacitat d’ autocrítica. Quina part de responsabilitat tinc jo en el que se m’està dient?, què hi ha de mi en això?
Per tant:
• Autobservació per identificar la veu interna en rebre una crítica (la veu de figures referents). Creences adquirides.
• Responsabilitat
• Acceptació
• Autocrítica
• Reconèixer que, en la crítica, hi ha una intenció positiva
• Prendre-les com una oportunitat de canvi
• Acceptar que percebem les situacions de forma diferent segons el nostre mapa mental.
• Deixar anar la necessitat d’ acceptació, de demostrar.
