A l’article sobre la PNL (Programació Neurolingüística), ja us vaig explicar que, entre altres coses, la Gestalt i la PNL ens ajuden a canviar creences limitants, però, què són? com es construeixen i com identificar aquestes creences?
Percebem la informació de l’exterior mitjançant estímuls, imatges o sensacions i d’aquí fem interpretacions sobre les experiències, que no de la realitat, ja que com deia a l’article, la realitat és personal per a cada persona i per tant subjectiva. Les interpretacions que fem d’aquestes experiències, les farem a través de diverses fonts com la història personal, l’economia, religió, etc., en definitiva, de l’entorn en el qual ens anem desenvolupant i d’aquí s’aniran construint les nostres creences, d’entre elles, algunes que ens impedeixen avançar en la vida.
Les primeres creences que rebem són les de persones referents: mares, pares, persones tutores, educadoras… el que està bé i el que està malament, com ens hem de comportar, etc. Com que encara no tenim eines pròpies de la maduresa per poder gestionar la informació que ens arriba o decidir quines d’aquestes creences s’ajusten als nostres valors, les absorbim sense qüestionar-les i se’ns queden emmagatzemades. Ens arriben de persones a les quals admirem i sobre els qui dipositem molta confiança en el que ens diuen. En la infància som com esponges.
A mesura que anem creixent i interactuant amb l’entorn, altres fonts influencien en les nostres creences, les amistats, els mitjans de comunicació, entre d’altres.
A les creences adquirides involuntàriament de l’exterior, a Gestalt les anomenem introjectes. També ens poden ser donades per actituds dels qui les hem rebut. Per exemple, d’una persona referent que reprimia les seves emocions, aprenem que les hem de reprimir nosaltres també.
Vegem si reconeixes algunes d’aquestes creences o introjectes en aquests exemples, és possible que, d’alguns, no en siguis conscient:
– No ploris, no et servirà de res
– Comporta’t com un home, els homes no ploren
– Has de casar-te i tenir filles
– No et fiïs de ningú
– No et queixis, a veure si disgustaràs algú
– Dedica’t a una altra cosa, amb això que fas no arribaràs enlloc
– El matrimoni és per a tota la vida
– Deixa la dansa, tu no serveixes per ballar.
Per ajudar-te a deixar anar un introjecte o creença limitant, és important primer que l’ identifiquis, com en els exemples, per així poder-te qüestionar si realment són teus o adquirits.
Fes la teva pròpia llista, pregunta’t d’on i de qui venen, potser és una cosa que et deia el teu pare o la teva mare, potser t’ho deien al col·legi, d’on ve aquesta creença o introjecte? Quan l’identifiquis, així com d’on i de qui venen, pregunta’t què penses tu en aquest moment d’aquestes creences i introjectes, ¿et beneficien?, vols continuar mantenint-los?
Veuràs de què et donaràs compte.
