En ocasions, anant per algun carrer poc transitat, després de diverses experiències d’assalt, acabant afortunadament en només un ensurt, he connectat amb la por, la vulnerabilitat més profunda, la fragilitat, amb la inseguretat on abans em sentia segura realitzant accions que havia fet sense parar-me ni tan sols a pensar, com arribar a casa sense mirar enrere. M’he girat imaginant que em seguien, fins i tot he pogut escoltar passos on no n’hi havia. Et sents identificada?
Quan ens sentim amenaçades, connectem amb la por més primària, amb el sentit de supervivència.
Hi ha tota mena de pors i fòbies, por a sortir, a les aranyes, por als coloms, a volar, als llocs tancats… Per molt que la por d’algú ens sembli d’allò més insignificant, cap ho és, ja que per a la persona que la pateix pot arribar a ser realment paralitzant, per la qual cosa mai hem de renyar ni fer broma, ja que això ridiculitza i invalida, a més de no ajudar en absolut.
Dir-li a algú amb molta por a una cosa que no és per a tant, no serveix, a més que segurament, sentirà que no l’estem tenint en compte. La por com totes les emocions, és útil i necessària. Gràcies a sentir por, vivim, doncs és el que ens fa sortir corrent si algú ens persegueix o quan ve un cotxe cap a nosaltres per no ser atropellades enlloc de parar-nos a calcular el temps que trigarà a atropellar-nos. La por ens alerta d’una amenaça i gràcies a això podem reaccionar per passar a l’acció mitjançant un impuls energètic corporal. És doncs, una resposta adaptativa. Aquest impuls de reacció és diferent en cada persona, això té a veure amb el que considerem important per a nosaltres o amb les nostres necessitats. Una persona amb por als coloms sortirà corrent en veure-les, mentre que una altra sense por, fins i tot pot parar-se a donar-los de menjar. Una altra persona que senti molta necessitat de ser acceptada pot sentir por a dir no a algú, mentre que una altra que no tingui aquesta necessitat, dir no, li serà molt més fàcil.
La por és un problema quan ens és tan intensa que ens paralitza o es converteix en una fòbia, generant ansietat, vergonya, potser sentiment de culpabilitat per creure que no som capaces de superar-la impedint realitzar qualsevol acció per moltes ganes o necessitat que tinguem de realitzar-la com per exemple deixar d’anar al metge per por als resultats, agulles, recórrer un camí molt més llarg del que necessitem per arribar a un lloc per no passar per un tram, por a conduir…
Davant d’una por, perdem la seguretat, tant si som conscients del detonant que la va provocar, com si és una por que tenim desde la infància i no sabem per què la sentim. Cal deixar-se sentir aquesta inseguretat amb els mecanismes d’evitació que aquesta comporta, com deixar de fer el que ens dona por i pas a pas, anar realitzant accions per superar-la i poder passar a l’acció.
Una por no s’ha de normalitzar quan és incapacitant. Podem portar tota una vida sentint-la per alguna cosa i integrar-la tant que ens sembli una cosa normal i no, una por que incapacita a realitzar qualsevol acció, ni és normal ni sa. Cal donar-li un espai, transitar-la i sostenir-la en comptes d’evitar-la.
Depenent de la magnitud de la situació viscuda, la por serà més o menys intensa. Costa treball, energia, temps, però pas a pas, veuràs que, en un percentatge molt alt, el que més ens espanta, són les històries mentals que ens construïm des d’aquesta por, pensant en el que succeirà, que el que succeeix en realitat quan la transitem.
Aquí tens algunes pautes i preguntes per relacionar-te amb la teva por i pas a pas superar-la:
– Identifica-la
– A més de la por, et venen altres emocions? Tristor, ràbia…
– D’on ve aquesta por?, ¿ho recordes? potser d’una situació traumàtica antiga en què et vas sentir amenaçada. Les sensacions, també són records.
– Què és el què t’espanta?
– Què és el pitjor que podria passar si la transites?
– Quins beneficis et dona sentir-la i evitar transitar-la? Tota conducta té una intenció positiva, pot ser que evitar-la et produeixi comoditat, per exemple.
– Pregunta’t també què necessites per transitar-la. Potser a algú que t’acompanyi, si és així, demana-ho.
– Expressa la teva por, verbalitza-la i competeix-la amb algú de confiança.
– Demana ajuda. Et servirà per calmar la sensació dins teu a més de donar-te confiança per realitzar petites accions. En aquest punt, és important remarcar que una cosa és compartir la teva por, la qual cosa sana i una altra regustar-s’hi. Hi ha persones que esperen qualsevol oportunitat per mínima que sigui, per aprofitar i parlar de la seva por o situació i així alimentar la seva sensació. Has d’evitar qualsevol acció que alimenti aquesta por.
– És molt important que no et comparis amb ningú per no caure en la culpabilitat o sentiments negatius que intensifiquin el teu malestar: “Aquesta persona és capaç de fer tal cosa i jo no”.
– Respecte el teu ritme i pas a pas aniràs realitzant petites accions que t’ajudin a superar-la.
T’acompanyo a fer els passos que et portin a superar la teva por.
