Si bé entre un procés de dol i un estat de depressió hi ha similituds tant en els símptomes que presenten (tristesa, apatia, desesperança), com en les circumstàncies de la vida per les quals poden ser provocats, és important distingir-los.
El dol és la reacció i el procés natural d’una persona enfront d’una pèrdua, és el camí per recórrer fins a l’acceptació i integració en la nostra vida, per la qual cosa cada persona al nostre ritme i depenent de diversos factors relacionats amb la pèrdua (circumstàncies, vincle afectiu, situacions inconcluses pendents…), l’integrarem en la nostra vida sense necessitat de fàrmacs, trobant noves motivacions i projectes per continuar vivint. De fet, no és recomanable l’ús de fàrmacs, ja que cal transitar les seves etapes i emocions per poder elaborar i tancar sanament el procés.
La persona que està en dol és totalment conscient del que ha perdut i per tant la causa.
No és un estat patològic.
La depressió és un estat patològic incapacitant de durada prolongada en què la persona no troba motivació en la vida, ni per recuperar-se ni per recuperar la seva vida. Precisa de tractament farmacològic. Es caracteritza per una manca d’interès profund pel món exterior i per la mateixa persona, manifestat per autodestrucció. Les seves causes poden ser igual que en el dol, per circumstàncies de la vida com la d’una pèrdua la qual la persona no ha pogut acceptar, quedant-se enganxada en la tristesa, a més de per factors neuronals, genètics o la pròpia predisposició a estats depressius.
La persona amb depressió no sempre sap quina és la causa.
Circumstàncies que poden desencadenar depressió
– Malalties
– Soledat
– Estrès
– Baixa autoestima
– Història personal (dols no resolts, abusos, manipulacions, abandonaments, maltractament)
– Renunciar al que un és
– Renunciar a les pròpies necessitats o desitjos per ser reconeguts pels altres
– Reprimir els sentiments i emocions.
Alguns símptomes de depressió
Tristesa, plor, apatia, fatiga, pessimisme, desgana, alteracions de la son, baixa energia, dolor muscular, dificultat de concentració, alteracions alimentàries, pèrdua d’interès, aïllament, ira , confusió, desorientació, desesperació, ansietat, pensaments autodestructius o suïcides.
El tractament farmacològic en la depressió és necessari sobretot en etapes de crisi per evitar o disminuir els símptomes de l’impacte d’una situació, una notícia o a un estat negatiu intens encara sense saber la causa per poder suportar-lo i sobreviure-hi, però, els símptomes no són enemics, sinó que ens alerten que alguna cosa no marxa bé, ens donen l’oportunitat de passar a l’acció per tractar de trobar una solució, per la qual cosa medicar-se sense parar atenció sobre el que ens estan mostrant, no ens proporcionarà eines d’autoconeixement per al propi autorecolzament, depenent de la medicació.
Pas a pas, els fàrmacs han de ser substituïts en la mesura del possible, pel propi maneig de les eines i recursos de la persona per a l’autorecolzament i gestió de les situacions i emocions, la qual cosa s’aconsegueix amb un procés d’acompanyament emocional, ja que no s’ha de confondre entre eliminar els símptomes i eliminar o alleujar la depressió, aquesta s’alleujarà, prestant atenció als símptomes, no evitant-los, això és aplicable a qualsevol dolència. Si per exemple, per a una lesió a la columna que precisa d’exercici físic ja sigui actiu o passiu, només ens mediquem per evitar el dolor, el que estarem fent és exactament això, evitar el dolor agreujant així la lesió amb el pas del temps, arribant a cronificar-la, per la qual cosa igual que en l’exemple, en la depressió, serà de summa importància atendre els símptomes al més aviat possible amb ajuda professional conjuntament amb la farmacològica, ja que cadascuna té la seva funció, per aprendre eines de gestió emocional i autorecolzament i així, no dependre de quelcom extern, en aquest cas, la medicació.
La solució no està enfora. Quan parlo de solució, em refereixo a viure el millor possible en la situació que estiguis. Com més et coneguis a tu mateixa, quantes més eines d’autorecolzament aprenguis, més conscient estaràs, més capacitada, més empoderada, menys dependent i per tant amb més benestar.
Per a què iniciar un procés d’acompanyament i desenvolupament personal?
– Entendre el que ha passat i està passant dins teu (les teves mancances, necessitats, pors, autoenganys, mecanismes, evitacions, patrons…)
– Identificar la/les causes del teu malestar
– Identificar el moment inicial
– Descobrir les teves pròpies eines per a l’autorecolzament
– Acceptar-te a tu misma
– Recuperar la teva vida i avançar sanament
El camí no és fàcil, no. Requereix paciència, amor i compassió cap a tu, responsabilitat, acció, confiança…
La vida és un vaivé, un puja i baixa, és inestable, ni justa ni injusta, la vida és. Estàs viva i mereixes recuperar-te en la mida que et sigui possible a tu mateixa i a la teva vida Aquí i Ara.
T’acompanyo.
