Quan ens trobem davant d’una persona que ha patit una pèrdua important en la seva vida, en dol, ens sorgeixen infinitat de dubtes i pors sobre com acompanyar en el seu procés i dolor.
A més dels dubtes naturals sobre què fer o què dir, és important reconèixer que gran part de la dificultat en l’acompanyament procedeix de nosaltres, de la nostra pròpia por a la mort, de la nostra dificultat per sostenir i gestionar el que expressa la persona afectada. Encara més, amb la consciència de no estar a les nostres mans, el treure-li el dolor i que, pel moment, possiblement, res del que diguem, li alleujarà, per la qual cosa, en moltes ocasions i inconscientment, el que estem intentant evitar en consolar una persona en dol, no és que no senti dolor o sofriment en si, sinó evitar sentir-ho nosaltres mateixes en la nostra incapacitat de sostenir i gestionar el que viu la persona afectada. En aquest punt, és important aturar-se un moment i preguntar-se a qui estic intentant consolar veritablement? Diferenciant el que és teu del que és seu. Identificant el que correspon a ambdues parts, podràs posar-te en el seu lloc i al seu costat, transitar per les diferents etapes del procés.
El dol fa mal. El dolor forma part de la vida i és part del procés cap a la sanació, per la qual cosa evitar-ho, no alleujarà ni facilitarà l’elaboració del dol.
Com acompanyar llavors una persona en dol?
L’acompanyament pot resultarr difícil i dolorós, alhora que amorós. Aquestes pautes ens poden ajudar:
• Estar presents plenament, escoltant, no només amb les oïdes, mirant als ulls, escoltar amb l’ànima, interessant-nos sincerament, això és, estar obertes i preparades per escoltar el que sigui que la persona en dol necessiti expressar.
• Oferir ajuda pràctica, respectar el procés, ser autèntics, acompanyar amb amor des de l’autenticitat i presència.
• En ocasions, pensem que hem de fer o dir alguna cosa especial, aquesta autoexigència i creença, fa més difícil el procés d’acompanyament.
• El que necessita una persona en dol, és la nostra presència autèntica i ajuda pràctica, ja que la falta d’energia i l’estat anímic del moment, poden convertir activitats quotidianes en un sobreesforç per a ella, en ocasions, incapaç de realitzar (fer la compra, cuinar, rentar).
• Si no saps què dir, evita frases fetes, ja que aquestes, en la seva falta d’emocionalitat, autenticitat i sentit, no arriben a la persona. Acompanya-li amb silenci, amb la teva presència veritable, amb un lleu contacte físic com posar la teva mà sobre la seva. En lloc de les típiques frases, expressa-li la veritat sobre com et sents: «no sé què dir-te, estic aquí per al que necessitis» (autenticitat).
• Dona-li l’oportunitat d’expressar-se, de participar en les tasques que vulgui participar (ajudar sense envair).
Una persona en dol experimenta canvis sobtats en les seves emocions, les quals expressa de diverses formes, plors crits. Irritació, tristesa, culpa, por, ràbia, dolor o desesperança estaran presents durant el procés. No prenguis res com a personal.
Si parla de la persona que ha perdut, escolta-la. De vegades, canviem de tema pensant que parlar de la pèrdua li és perjudicial, al contrari. Parla amb naturalitat. Reforça els records positius.
Cada persona transita les etapes del dol de forma diferent, el dolor és personal, per la qual cosa has d’evitar fer comparacions amb la situació d’altres persones, això, invalida el seu sentir.
Acceptar i respectar el seu procés, deixar-la que s’expressi, fer-li sentir acompanyada, li aplanarà el camí.
La teva presència autèntica, és l’eina més valuosa.
