L’acceptació
En l’acceptació hi ha moviment, acció, busquem noves possibilitats i alternatives, ens porta a avançar, a seguir caminant, acceptar ens fa més flexibles.
En l’acceptació hi ha moviment, acció, busquem noves possibilitats i alternatives, ens porta a avançar, a seguir caminant, acceptar ens fa més flexibles.
Escoltar la paraula càncer pot espantar, més encara, parlar-ne amb una persona propera en el moment en què es presenta. Sentim que volem ajudar i de vegades, no sabem com ni què dir i/o fer.
Hi ha tota mena de pors i fòbies, por a sortir, a les aranyes, por als coloms, a volar, als llocs tancats… Per molt que la por d’algú ens sembli d’allò més insignificant, cap ho és, ja que per a la persona que la pateix pot arribar a ser realment paralitzant.
El patiment es produeix davant la no acceptació, davant la lluita per canviar el que estem vivint. És un intens desgast d’energia i també ens emmalalteix podent desencadenar en depressió.
Com més et coneguis a tu mateixa, quantes més eines d’autorecolzament aprenguis, més conscient estaràs, més capacitada, més empoderada, menys dependent i per tant amb més benestar.
Percebem la informació de l’exterior mitjançant estímuls, imatges o sensacions i d’aquí fem interpretacions sobre les experiències, que no de la realitat.
Actualment, passem més temps mirant la pantalla d’un mòbil que mirant-nos als ulls i escoltant-nos plenament amb tots els sentits posats.
Quan ens trobem davant d’una persona que ha patit una pèrdua important en la seva vida, en dol, ens sorgeixen infinitat de dubtes i pors sobre com acompanyar en el seu procés i dolor.
Les paraules tenen efectes psicològic, el poder de ferir o també una paraula amable pot resultar un bàlsam.
Interioritzem que cometre un error o no adaptar-se al que ens imposa la societat és negatiu …